.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«no us fieu dels mestres de la Llei»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura del primer llibre dels Reis

En aquell temps el profeta Elies se n’anà a Sarepta. Quan arribà a l’entrada del poble hi havia allà una viuda que recollia llenya. Elies la cridà i li digué: «Porta’m, si et plau, una mica d’aigua per beure.» Mentre l’anava a buscar, Elies la tornà a cridar i li digué: «Porta’m, també, un tros de pa.» Ella respongué: «Per la vida del Senyor, el teu Déu, et juro que no en tinc gens. Només tinc un grapat de farina i una mica d’oli. Ara estava recollint aquests branquillons i anava a fer pa per a mi i per al meu fill. Ens el menjarem i després morirem de fam.»
Elies li respongué: «No tinguis por. Fes-ho tal com dius, però primer fes un panet per a mi i dóna-me’l. Després ja en faràs per a tu i per al teu fill. Això diu el Senyor, Déu d’Israel: No es buidarà el pot de la farina ni s’abaixarà l’oli de la gerra fins al dia que Senyor enviarà la pluja al país.» Ella va fer tal com Elies li havia dit, i durant molts dies, tant ella com la seva família van poder menjar: no es va buidar el pot de la farina ni s’abaixà l’oli de la gerra, tal com el Senyor ho havia dit per boca d’Elies.

1Re 17,10-16

Salm Responsorial

R. Lloa el Senyor, ànima meva. 

El Senyor, que es manté fidel per sempre,
fa justícia als oprimits, 
dóna pa als qui tenen fam. 
El Senyor deslliura els presos. R

El Senyor dóna la vista als cecs, 

el Senyor redreça els vençuts. 
El Senyor estima els justos; 
el Senyor guarda els forasters. R

Manté les viudes i els orfes, 
i capgira els camins dels injustos.
El Senyor regna per sempre, és el teu Déu, 
Sió, per tots els segles.  R

Sl 145,6c-7.8-9a.9bc-10 (R. 1)

Lectura de la carta als cristians hebreus
Crist no ha entrat en aquell santuari, a imatge del veritable, fet per mà d’homes, sinó que ha entrat al cel mateix, i s’ha presentat davant Déu per nosaltres. El gran sacerdot entra cada any al santuari amb una sang que no és la seva. Crist, en canvi, no s’ha d’oferir moltes vegades, altrament hauria hagut d’anar sofrint la seva passió des de la creació del món. De fet no ha aparegut fins ara, a la fi dels temps, a oferir-se ell mateix una sola vegada, com a víctima per abolir el pecat. Els homes morim una sola vegada, i després de la mort ve el judici. Semblantment el Crist va ser ofert una sola vegada, quan va prendre damunt seu els pecats de tots. Després tornarà a revelar-se, no ja per raó dels pecats, sinó per salvar aquells qui esperen el moment de rebre’l.

He 9,24-28

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús, [instruint la gent els deia: «No us fieu dels mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb els seus vestits, i que la gent els saludi a les places, que els facin ocupar els primers seients a les sinagogues i els primers llocs a taula; devoren els béns de les viudes i, al moment de l’oració, per fer-se veure, es posen filactèries ben llargues. Són els qui seran judicats més rigorosament.»] Estant assegut al temple, davant la sala del tresor, Jesús mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt, però vingué una viuda pobra que hi tirà dues monedes de les més petites. Jesús cridà els deixebles i els digué: «Us dic amb tota veritat que aquesta viuda pobra és la que ha donat més de tots; els altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava per a viure, ha donat tot el que tenia.»

Mc 12,38-44

"Aquesta viuda pobra és la que ha donat més"

Quan la Transfiguració apareixen Moisès —representant de la Llei— i Elies —representant dels Profetes—. Tot i ser profeta sense llibre propi, Elies és model de fideli - tat al Senyor i de defensa dels pobres.
L’episodi del profeta i la viuda de Sarepta comença reclamant Elies fer primer un panet per ell, tot i que a la viuda només li queda un grapat de farina i una mica d’oli i la perspectiva és morir de fam. El missatge és clar: No es buidarà el pot de farina ni s’abaixarà l’oli de la gerra.
Garantia? Ho diu el Senyor. Així el miracle de llibre del no buidar-se el pot de farina ni abaixar-se l’oli de la gerra actualitza el gran do del mannà.
La carta-homilia als Hebreus, havent assenyalat la imperfecció radical de la primera Aliança (8,7-13) i la total ineficàcia del culte antic (9, 1-10), dedica la resta del cp. 9 a presentar l’eficàcia definitiva del sacrifici de Crist que va ser ofert una sola vegada quan va prendre damunt seu els pecats de tots. Si el seu sacrifici no hagués estat definitivament redemptor, caldria la seva repetició constant.
Amb el Culte nou del seu Sacerdoci Crist ha entrat al cel mateix i s’ha presentat davant Déu per nosaltres.
Jesús ha ensenyat que no hi ha primer Manament sense segon quan, a la pregunta quin és «el primer» de tots els Manaments, contesta afegint que «el segon» és «Estima els altres com a tu mateix».
Ara dues perícopes es complementen amb la crítica al costum d’ocupar els primers seients (v. 38-39) i a la praxi de devorar els béns de les viudes (v. 40), per acabar fent la lloança de la viuda pobra (v. 41-44).
La primera crítica presenta un retrat cru dels mestres de la Llei, els escribes, especialistes i intèrprets oficials de la Llei, teòrics educadors de la fe del Poble, als qui els agrada ocupar els primers seients. De l’anàlisi Jesús en treu una consigna: No us fieu dels mestres de la Llei.
En contraposició Jesús se situa assegut al temple però enfrontat a la sala del tresor per lloar la viuda pobra que ha donat més de tots perquè ella, que ho necessita, ha donat tot el que tenia mentre que els altres han donat del que els sobrava.
I jo, què dono?

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
 
IMATGES